15/11/07

QUI NO TE FEINA EL GAT PENTINA (O BLOC SI, BLOC NO)


A toro passat aprofito per apuntar aquí a sota algunes reflexions sobrevingudes a la llum de la xerrada. A veure, el món que va retratar Orwell a "1984" ha quedat superat, a hores d'ara. Encara hi ha espais de llibertat però vivim ficats fins a tal punt en la tecnologia que dóna la sensació que la persona només existeix en funció del seu reflexe a l'univers telemàtic. Assistim així a la liquidació del món i de l'home..., la vida esdevé un corrent de bits que flueix en un magma dinàmic dins l'oceà d'internet que tot ho empassa, bla bla bla... Houellebecq diu fins i tot que la representació ha mort (i és una exageració però hi tendim): vol dir que la representació es converteix en la realitat i així la realitat pot abandonar-se i desaparèixer. Per altra banda, més val no deixar que ens confonguin, és millor no creure's allò de que tot el que no trobis a internet no existeix (hi ha qui ho creu) i probablement sigui el contrari. O potser, vés a saber!, com deia l'escriptor Quim Monzó no fa gaire: qualsevol informació que trobis a internet té una validesa nul.la (i jo hi afegiria: perquè la seva autoria és difusa). Dit d'una altra manera: no podem permetre que la nostra autoria esdevingui difusa perquè la nostra obra tindrà automàticament una validesa nul.la.
Per acabar de distendir tot aquest embull, confessaré que el meu somni humit (pel que fa al tema) és arribar a veure un punt òptim d'evolució tecnològica que permeti pràcticament prescindir-ne. La tecnologia hauria de ser discreta, que no es notés, que la convivència amb ella fos fàcil i còmoda (els il.lustradors ho exigim!) Els blocs són fàcils i còmodes, anem pel bon camí. A ningú se li escapa (i menys a Khrishnamurti) que l'home és una aberració de la natura, un pardal està molt més a prop de la realitat que la persona, un pardal no sabria mai fer anar una Blackberry..., doncs si em permeteu la boutade, la tecnologia ha d'aconseguir fer-se tan senzilla que un pardal la sàpigui fer anar. Voilà!

6 comentarios:

Jordi Borràs dijo...

..."i jo hi afegiria: perquè la seva autoria és difusa"...

Una de les raons per les quals estic sota llicència Creative Commons...

Molt bona la reflexió!

Jordi Borràs dijo...

això d'escòcia m'ho hauràs d'explicar. pel que fa al tema de la llicència, sí, crec que en tindriem per hores de palar-ne. El que si que dubto, és que sigui compatible amb obres ja publicades, tot depenent, es clar, de les clàusules que hi afegeixis a la llicència...

xoanmarin dijo...

Molt bona reflexió. Jo, en canvi, penso que en aquest cas el Monzó (mira que m'encanta el que escriu!) peca de tòpic. Ni nul·la ni universal. Potser que en entredit, però no podem denostar-la de manera general. Hi ha molta gent que hi escriu i és reputada en els seus camps d'investigació!
Sobre la tecnologia estem totalment d'acord!

Unknown dijo...

¡Muy buena, sí! Yo, por mi parte, no voy a tocar el ordeñador hasta que la pantalla sea en 3 dimensiones, ya ves.

pep brocal dijo...

N'hem de parlar, d'aquest tema, Jordi! Veig que el controles, i amb un àmbit tan líquid com aquest en el que ens trobem cal posar tota la intel.ligència al servei de la praxi... Un FemApic sobre això no estaria de més. o sigui que vés repassant els apunts! :)

Joan, benvingut..., i també estic d'acord amb tu. El que és còmode de debò és manegar les paraules d'un Monzó, i encara que no ho sembli me'n guardaré prou! El que passa és que si no vas a la contra o si no exageres no fas titulars, relativitzar no ha estat mai de moda, i bé que ho sap.

Gracias Pedro, en esas estamos...

Anónimo dijo...

molt intiresno, gracies